Durant molt de temps, parlar de golf era parlar d’un camp. Dels seus carrers, els seus greens, els seus búnquers, els seus arbres, les seves distàncies. De la dificultat d’un forat 18 o de la qualitat de les seves greens. El jugador arribava, jugava 18 forats i en acabar, l’experiència semblava haver arribat a la seva final. Però alguna cosa està canviant.
El golf continua sent, per descomptat, un esport. Continua existint el hàndicap, la competició, l’obsessió per baixar un cop, el drive que volem pegar deu metres més lluny i aquest putt de dos metres que encara recordem setmanes després.
Però al voltant d’aquests 18 forats ha aparegut una cosa nova. El jugador ja no cerca únicament un bon camp. Cerca un lloc al qual valgui la pena anar.
Vol jugar, però també gaudir del paisatge. Vol menjar bé després de la partida. Vol poder desconnectar. Vol trobar instal·lacions cuidades, tecnologia que faciliti l’experiència i, cada vegada més, combinar el golf amb altres activitats.
En definitiva, el golf està deixant de vendre únicament 18 forats. Està començant a vendre una experiència.
Un nou perfil de jugador
També està canviant la persona que juga.
El golf europeu ha experimentat un creixement significatiu en els últims anys. Segons dades de la European Golf Association, el nombre de golfistes registrats a Europa va superar els 4,9 milions en 2025, mentre que el nombre de persones que van participar en alguna modalitat de golf va aconseguir els 40,5 milions.
Són xifres que indiquen que el golf està arribant a persones que potser no s’identifiquen amb la imatge tradicional del jugador de golf.
El nou jugador pot ser un executiu que busca desconnectar durant un cap de setmana. Una parella que combina golf i gastronomia. Un grup d’amics que organitza un viatge al voltant de diversos camps. Un jugador jove que descobreix l’esport a través de les xarxes socials. O algú que comença a jugar simplement perquè ha descobert que el golf encaixa amb la seva manera de gaudir del temps lliure.
I hi ha una característica que comparteixen molts d’ells: no volen sentir que estan entrant únicament en un club esportiu.
El camp continua sent el més important
Això no significa que el camp hagi deixat d’importar. Al contrari, potser mai hagi estat tan important tenir un bon recorregut. Però la definició de «bon camp» també s’ha ampliat.
Un gran recorregut no és solament aquell que planteja dificultats. És aquell que té personalitat. Que obliga a pensar. Que ofereix varietat. Que té forats que recordes. Que canvia amb la llum, amb l’estació o amb les condicions del dia.
El jugador actual pot apreciar un bon disseny tant com la qualitat dels *greens, però també percep immediatament com s’integra el camp en el seu entorn.
Jugar entre muntanyes no és el mateix que jugar al costat de la mar. Jugar envoltat de bosc no és el mateix que fer-ho en un paisatge obert. I jugar a més de mil metres d’altitud, amb la Cerdanya i la Serra del Cadi com a teló de fons, produeix una sensació difícil de reproduir en un altre lloc.
En Fontanals Golf, per exemple, el paisatge no funciona com a decoració. Forma part de l’experiència.
Hi ha forats en els quals l’estratègia obliga a concentrar-se completament en el cop i altres moments en els quals, després de pegar la bola, resulta inevitable aixecar la mirada.
És una de les contradiccions més boniques del golf: el jugador vol jugar bé, però també vol gaudir del lloc en el qual està jugant.
La tecnologia també ha canviat les expectatives
L’experiència del golf modern tampoc pot entendre’s sense la tecnologia.
GPS, aplicacions mòbils, sistemes de reserva, anàlisi del swing, monitors de llançament, fitting de material o eines de seguiment del rendiment formen ja part de la vida de molts jugadors.
La tecnologia ha aconseguit una cosa curiosa: fer que una activitat profundament tradicional sigui també cada vegada més digital.
Però el seu paper no hauria de consistir a substituir l’experiència. Hauria de fer-la més senzilla.
Reservar una sortida sense haver de fer una crida. Consultar l’estat del camp. Conèixer les distàncies. Analitzar una volta. Rebre informació d’un torneig. Trobar un restaurant o una activitat després de jugar.
La millor tecnologia aplicada al golf és, probablement, aquella que desapareix, aquella que facilita les coses sense convertir-se en protagonista.
També canvia la competició
La competició, per descomptat, continuarà sent una part essencial del golf. Però fins i tot aquí l’experiència al voltant del torneig adquireix cada vegada més importància.
Els grans esdeveniments professionals ho han demostrat durant dècades. L’espectador no acudeix únicament a veure cops de golf. Acudeix a viure un esdeveniment.
I els clubs estan traslladant progressivament aquesta filosofia a les seves pròpies competicions.
Un torneig pot tenir gastronomia, música, marques, activitats, experiències per als acompanyants, continguts digitals, regals, fotografia i una posada en escena que converteixi una ronda normal en una cosa memorable.
En Fontanals, la celebració de competicions professionals com el Challenge d’Espanya, el Challenge de Catalunya o l’arribada del European Legends Cup ha demostrat precisament fins a quin punt un camp pot convertir-se durant uns dies en molt més que un lloc on es juga al golf.
Es converteix en escenari.
En punt de trobada.
En aparador d’un territori.
I també en una experiència per als qui tenen l’oportunitat de viure-ho des de dins.
Els 18 forats són només el principi
El golf no està deixant de ser golf, està ampliant-se.
El jugador continuarà preocupant-se pel seu hàndicap. Continuarà enfadant-se després de manar un ferro a l’aigua. Continuarà celebrant un birdie. Continuarà parlant de pals, boles i swings després d’acabar.
Però potser ara també espera alguna cosa més.
Que el camp sigui bonic.
Que l’entorn mereixi el viatge.
Que el restaurant convidi a quedar-se.
Que les instal·lacions estiguin a l’altura.
Que hi hagi alguna cosa a fer abans o després de jugar.
Que l’experiència sigui fàcil.
Que el lloc tingui personalitat.
I, sobretot, que durant unes hores pugui oblidar-se de tot el que ocorre fora.
Aquest és probablement el nou golf. Un en el qual els 18 forats continuen sent el cor de l’experiència, però ja no són tota l’experiència.
Perquè potser el futur del golf no consisteix a aconseguir que juguem més, potser consisteix a aconseguir que cada vegada que juguem, vulguem quedar-nos una mica més.
En llocs com la Cerdanya, on el paisatge, la muntanya i el golf conviuen d’una manera tan natural, aquesta nova manera d’entendre l’esport té encara molt camí per recórrer.
